UN COP D'ULL A LA HISTÒRIA

  Al Paraguai, a principis del segle XVII, els jesuïtes van “inventar” un tipus nou d’evangelització amb les anomenades reduccions , autèntiques repúbliques de règim patriarcal i on no podien estar els espanyols. No eren colonitzadors que volien implantar l’estil social de les monarquies europees. Cada 30 pobles formaven una vertadera unitat socio- econòmica, independent de tota autoritat. Eren pobles missioners entre els aborígens guaranís i pobles afins, amb l’objectiu d’evangelitzar-los.   Fueron fundados a partir del siglo XVII en la llamada Provincia Paraguaria, , jurisdicción situada en el Virreinato del Perú y que abarcaba regiones de los actuales Paraguay, Argentina, Uruguay y partes de Bolivia, Brasil y Chile. Su estrecha vinculación entre sí en torno a la persona del Superior residente en Candelaria, les dio fisonomía de Estado nacional con Economía dirigida, y allí donde se conciliaba la propiedad privada y la colectiva, se dio un fuerte impulso demográfico, ...

  A Espanya no va pasar res en el segle XIX fins la Gloriosa de 1868. ¿Per què no abans, com a tota Europa? No es va donar el 48 perquè Mendizàbal i Cortina no van voler utilitzar les armes alhora que Narvàez, amb la seva energia i intuïció va aixafar els cops amb singular destreça, sent el 26 de març a Madrid, Barcelona i València i el 13 a Sevilla. La fama de Narvàez es va fer europea i Donoso Cortés va fer un discurs (4 gener 1849) sobre la Dictadura que a Alemanya es té com a símbol de la contrarrevolució.   Isabel II En el 68 se destronaba a Isabel II, se implantaban regímenes como la Monarquía democrática, el sufragio universal y la República federalista y destacó la actuación de personas e ideas que hicieron irreversible el cambio y, aunque al régimen del 74 se le llamó "Restauración", sólo lo merece por lo dinástico.   Coincidieron tres cosas: 1º- En lo político el partido moderado y otros dinásticos querían ocupar el poder pero estaban vacíos de contenido i...

Déu parla a través de les coses creades.   El parlar de Déu als homes no sempre ha sigut en directe, sense intermediaris, de manera immediata, sinò que s’ha complementat amb una altra manera de manifestar-se indirectament, de manera mediata, a través de. En tots dos casos ha sigut per comunicar un contingut tant sobrenatural com natural. Generalment la Revelació sobrenatural arriba als homes a través d’altres homes escogits per Déu mateix però la natural està patent a tots a través de les coses creades per Ell que ofereixen raons suficients ja que existeix sempre una proporció i semblança entre els efectes i les seves causes. Està inscrita a l’ordre mateix de la creació i és perceptible a tot èsser inteligent.   Juan Pablo II dejaba escrito que “precisamente razonando sobre la Naturaleza se puede llegar hasta el Creador (…) Se reconoce así un primer paso de la Revelación divina, constituido por el maravilloso “libro de la Naturaleza”, con cuya lectura, mediante los instrum...

    Al segle XIX, com a reacció cristiana francesa contra el racionalisme, que afirma el paper exclusiu de la raó humana com la cosa vàlida per la certesa, van brotar el Fideísme i el Tradicionalisme que no són dos sistemes complets. El Concili Vaticà I volia aclarir les coses.   El Fideísmo no tiene claro qué es la fe y sus defensores eran en su mayoría conversos que habían leído la Biblia. Luis Eugenio Mª Bautaín (el líder), Isidoro Goschler, Teodoro de Ratisbona, Julio Laval, Adolfo Carl, etc., no aceptaban como válidos los clásicos argumentos racionales apologéticos para demostrar la existencia de Dios pues, para ellos, la razón carece de absoluta certeza. Los milagros y las profecías no sirven para demostrar la divinidad de la Revelación. Pero antes de escribirse la Biblia había una revelación no escrita sino oral, hablada, que llegaba a todas partes. Para el fideísta la fe llega con la fusión del dato revelado y el deseo innato de verdad y con fe estamos en el...

  La’Església a Europa té 3 co-patrons i 3 co-patrones des de Joan Pau II que va nomenar a Cirili i Metodi per donar lloc a l’Orient juntament amb Benet, sant occidental i posar 3 dones per anivellar als 3 varons. Un cop d’ull de la recient Europa heredada ens fa adonar que del 1792 al 1814, Napoleó s’extenia amb victòrias per Itàlia, Nederland, Bèlgica, Suïssa, Nàpols i Alemanya al prendre la marge esquerre del Rhin amb la pau de Lumeville el 1801.   El giro en lo bélico hizo que la baza napoleónica fuera inoperante y el 29-V-1814 el Papa, ya liberado, entraba apoteósicamente en Roma. Estas luchas con Napoleón acrecentaron el prestigio espiritual y la autoridad papal entre los católicos. Apareció un período llamado de la Restauración en todos los estados europeos, durante el cual el Secretario de Estado Vaticano, Consalvi, eludía todo compromiso que pudiera desvirtuar la misión de la Iglesia y todo motivo de estar a favor de las monarquías autoritarias. Pero se hicieron ...

Moviments espirituals heterodoxos   En tot el s. XIV l’Inquisició havia perseguit sense grans èxits a valdenses , begards i als “ Germans del Lliure esperit ”. Per les condicions econòmiques i l’excedent femençi entre la noblesa i l’alta burgesia, van florir les beguines que es van desenvolupar com els franciscans i tornarien a "explotar" al segle XVII encara que la Revolució francesa i la vida moderna les va portar a l’extinció.   Las beguinas eran solteras y viudas, sin votos, con vida monástica en el mundo como las «beatas» españolas y las « humiliatas » lombardas. Vivían en casas amontonadas y cercadas, unas 100 a modo de ciudad, con enfermería, calles, plazas, iglesia particular, noviciado y convento para las que quisieran vida comunitaria. Nacieron en Bélgica en 1170 cuando las mujeres piadosas no llegaban a caber en los monasterios y se conformaban con casa propia o en la de sus padres. El cardenal Protector, en 1216, obtuvo la aprobación del papa Honorio II...

                                              La societat d'aquesta època. Europa estava ensangonada i agitada amb conflictes socials entre cristians que lluitaven pel tron imperial. França lluitava contra Anglaterra per la Gascunya i Aquitània. Al sud d'Itàlia barallaven angevins, amics del papa Bonifaci, i aragonesos-sicilians, amics dels Colonna. Venècia, Gènova i Pisa lluitaven per l'hegemonia oriental. A la Toscana la lluita era entre güelfs  i  gibel-lins . A Florència (s. XIII) els güelfs eren partidaris de la burgesia ciutadana (l'aristocràcia dels diners) i es van imposar a la vella aristocràcia de la sang o vella noblesa feudal (els gibel.lins ). Dante, de vella família noble, va optar pels nous güelfos que amb el temps es van trencar en dos: els “ blancs ”, burgesos industrials que perdrien a Florència davant els “negres” i al que pertenyia Dante; ...

a) Respecte al capitalisme b) Respecte al socialisme c) el liberalisme anglès d) Respecte al liberalisme   a) Respecto al capitalismo   La Escolástica dejó claro la ilicitud de los intereses por el préstamo pues se entendía que no puede ganarse dinero de dinero, como si fuera “con el sudor del de enfrente” (cf Tomás de Aquino, S. Th . II-II, q. 78, a. 50). No puede ser que el rico sea cada vez más rico sin trabajar, sólo prestando lo que tiene. El calvinismo, por el contrario, defenderá la licitud del interés. Benedicto XIV en Vix pervenit (1745) dirigido a los obispos italianos aún condenaba la usura por prestar con intereses aunque señalaba que puede haber excepciones si lo legitima algo extrínseco al mismo dinero como la posibilidad de perderlo y el riesgo que se corre al dejarlo. En un documento posterior el criterio lo extendió a la Iglesia universal.   El CIC del 1917, c.1543, admitía la licitud del interés aunque manteniendo el fondo escolástico que c...