UN COP D'ULL A LA HISTÒRIA

    L'explosió francesa va venir precedida d'altres intents "puntuals" previs per Europa i Amèrica: el 1766 a Espanya; el 1773 a EUA; el 1781 a Ginebra i Suècia; el 1786 a Nederland i el 1789 a Bèlgica, Suècia i França. El 1783 va ser a Anglaterra on eren els catòlicos irlandesos els que volien fer-se un espai social per haver estat marginats del públic i demanaven l'obertura dels anglicans.   En Ginebra se produjo la revolución democrática en 1781, revolución del campesinado de Friburgo, cuando los "progres", patriotas, hombres "de las luces", burguesía, se enfrentaron a la oligarquía pues pasaron dificultades económicas. Con ayuda exterior, fueron vencidos los revolucionarios y se exiliaron a Francia donde también llegaron los exiliados belgas, patriotas perdedores.   En Suecia ocurrió el segundo intento ese mismo año 81 cuando Gustavo Adolfo III llevaba 10 años en el trono y quiso remediar las cosas. Fue un déspota ilustrado que quiso...

  La Revolución francesa hizo suyos los sueños de Pistoya y Ems pues confluyeron las ganas europeas de cambiar la cara y el contenido de la Iglesia tal como se venía "deseando" desde hacía siglos. El ejemplo de alemanes y toscanos radicalizaron las propuestas y Europa quiso hacerse nueva, como el paraíso americano, aniquilando el ANTIGUO REGIMEN que había vivido basado en el privilegio, ley privada, y con una concepción estática que proponía tratar desigualmente a los desiguales . Ahora les parecía llegada la hora de invertir el planteamiento y tratar igual a los iguales . Aquel régimen o concepción estática defendía el que cada uno se ha de contentar con quedarse donde la vida le ha colocado; así sus derechos quedaban cercenados pues su libertad terminaba en la frontera de los derechos de los demás. Había llegado la hora de la concepción dinámica reconociendo que cada hombre o grupo es igual a los demás y tiene que organizarse defendiendo la plena libertad de cada grupo...

  El  1795-99  va ser l'etapa del Directori  en la que es va redactar un altre Constitució i es va voler reorientar el govern eliminant l'intervenció popular en alló polític. La persecució va amainar una mica, ja no s'exigia el jurament als capellans i sortien del amagatall els religiosos fins al 97 en què es va fer una altre batuda de deportacions. També el 27 de maig del 97 es guillotinava el cap comunista ("els iguals") François Nöel Baboeuf. Van ser 4 anys en què es van desfermar les passions de l'esquerra perquè se'ls va arrabassar els seus èxits i de la dreta perquè volien que no se'ls trepigessin els seus drets. Va destacar Barras que va fer front a les conspiracions i va vèncer al partit realista amb el cop d'Estat de 4-IX-1797 i a partitl jacobí l'11-V-98.   Al final tot era res més que el trionf de la burgesia. Parecía que iba a estallar la guerra entre Francia y el Vaticano pero el joven general Bonaparte pisaba Italia y, sorpren...

  Etapa del terror   Los nobles y el clero francés rechazaron la ley tributaria de Turgot de 1776 y de los tres siguientes ministros y, pensando llevar el agua a su molino, formularon en su Asamblea de Notables el re-crear la convocatoria de los Estados Generales (EG), cosa que no se hacía desde el siglo anterior, para que anulara la decisión real: se convocaron para el 5-V-1789.   En esta coyuntura, los "patriotas"  (La Fayette, Danton, Mirabeau,...)   veían la ocasión de colocarse para sus intereses pero querían aún más, que los EG redactaran una nueva Constitución y se integrara el llamado Tercer Estado , con igual número de representantes y que cada cabeza valiera un voto. Cuando Pío VI condenó la Asamblea Constituyente (13-III-1791) ya se había obligado a los curas a jurar su Constitución y había surgido la iglesia cismática constitucional.   En octubre del 93 estuvo redactada la nueva Constitución que recogía la idea de hacer una sociedad de peq...

  Enciclopedismo o la Ilustración Aquest moviment pretenia ser la maduresa de l'Humanisme del segle XV per la seva visió "realista" i que madurarà amb el racionalisme del XVIII a l'integrar-se al progrés científic. Amb aquest "realisme", tenien clar que la religió es alló irreal, alló mitològic. Kant va separar el coneixement científic i el religiós amb potències intel.lectuals diferentes i Hegel va acabar negant la possibilitat del coneixement religiós, o sigui el de Déu. Del seu pensament se'n dedueix que conèixer Déu no és racional i així alguns van concloure que és irracional. L'Església va sentir la necessitat de definir el dogma del coneixement racional de Déu al Concili Vaticà I.   En el siglo XVI las disputas religiosas habían distraído la atención de lo filosófico pero en el XVII volvió con el surgir de los naturalistas ingleses: Herber (+1638), Hobbes (+1679) y Locke (+1704). En Francia se constituyeron en corriente filosófica marcadament...

  La Revolució francesa.  Antecedents                      L'explosió francesa va anar precedida d'altres intents "puntuals" previs per Europa i Amèrica: el 1766 a Espanya; ee 1773 a EUA; el 1781 a Ginebra i Suècia; el 1786 a Neederland i el 1789 a Bèlgica, Su'ecia i França. El 1783 va ser a Anglaterra encara que allí eren els catòlics irlandesos els qui volien fer-se un espai social per estar marginats del ámbit pùblic i demanaven l'obertura dels anglicans. A Ginebra es va produir la revolució democràtica el 1781, revolució dels camperols de Friburg, quan els "progres", patriotes, homes "de les llums", burguesia, s'enfrontaren a l'oligarquia doncs van passar dificultats econòmiques. Amb ajuda exterior van ser vençuts els revolucionaris i es van exiliar a França on també van arribar els exiliats belgues, patriotes perdedors.   A Suècia va ser el segon intent aquest mateix any 81 quan Gustavo Adolfo III portava...