Entrades

SOBRE EL DIÁLOGO de SALVACIÓN

H abla Dios con los hombres  “L os dos mil años del nacimiento de Cristo -prescindiendo de la exactitud del cálculo cronológico-,  escribía en 1994   Juan Pablo II  e n sus sueños de fe,  representan un Jubileo extraordinariamente grande no sólo para los cristianos, sino indirectamente para toda la humanidad ” (TMA, 15). Ya anciano, pues a mitad del año 2000 cumplía 80 años, el Papa polaco, tuvo clara conciencia de su misión de conducir la Iglesia a cruzar el umbral del tercer milenio. Convencido quería aprovechar ese momento para vivir el profundo significado simbólico del estreno de un nuevo milenio.   Ya lo había apuntado en su primera encíclica programática “El Redentor del hombre” (cf n. 1) escrita en marzo de 1979, a los pocos meses de ser elegido Pontífice y lo concretó en la Carta Tertio mil.lennio adveniente de noviembre de 1994. Con ella ponía en marcha una iniciativa que incitaba a tener repercusión  en cada hombre individualmente así como...

Una ullada a Amèrica del nord

Imatge
  Quan va arribar l’home blanc al segle XV-XVI, Angloamèrica estava ocupada feblement per uns pobles natius estimats en més d’un milió d’individus, dos terços d’ells a l’actual USA i la resta a Canadà, Alaska i Groenlàndia. Tribus que van ser reduïdas de manera considerable tant per les guerres com per les epidèmies i especialment l’alcohol amb el que es feia intercanvi comercial amb armes pero, sobretot amb el whisky , per destrossar física i psicològicament els natius. El “nuevo mundo” descubierto por los europeos recibe diversos nombres según opinan unos u otros y acaba siendo América en honor del florentino Almirante Américo Vespucio (+1512 con 58 años), no por Cristóbal Colón y cia. Vespucio era quizá el jefe de la expedición castellana realizada con dos carabelas en 1499-1500 que arribaron desde Canarias . América se tiene por 2 ó 3 continentes, el del Norte y del Sur salvo que se especifique la del Centro. Se distinguen Anglo-América e Hispanoamérica como fruto de dos colo...

CONQUESTES D'UNS i D'ALTRES

Imatge
Si no s’utilitzen dues rasadores diferents, s’ha d’aplaudir a Putin que conquisti Ucraïna (¿per començar?) com s’exalta als conqueridors castellans i els altres europeus que al s. XV van atacar tot el continent americà des de Califòrnia fins l’extrem sud de “Terra de foc” amb la idea d’incorporar-los als seus dominis. L’ara anomenada Espanya va ser qui va començar la conquesta de la major part d’Amèrica, degut a que va ser el país que va obtenir el patrocini per mitjà dels Reis Catòlics. Mitjançant una Bula del Papa valencià Alexandre VI, es va declarar legítima la possesió espanyola de totes les terres trobades a l’oest de les illes Açores. Mès tard, una lleugera modificació va repartir el continent americà entre les potències d’Espanya i Portugal, cosa que quedaria ratificada al Tractat de Tordesilles.   Pero las conquistas son el pan nuestro de cada día a lo largo de la Historia. En el s. VIII, año 713, a través del estrecho de Gibraltar los musulmanes del norte de África ini...

Les reduccions jesuïtes al Paraguai

  Al Paraguai, a principis del segle XVII, els jesuïtes van “inventar” un tipus nou d’evangelització amb les anomenades reduccions , autèntiques repúbliques de règim patriarcal i on no podien estar els espanyols. No eren colonitzadors que volien implantar l’estil social de les monarquies europees. Cada 30 pobles formaven una vertadera unitat socio- econòmica, independent de tota autoritat. Eren pobles missioners entre els aborígens guaranís i pobles afins, amb l’objectiu d’evangelitzar-los.   Fueron fundados a partir del siglo XVII en la llamada Provincia Paraguaria, , jurisdicción situada en el Virreinato del Perú y que abarcaba regiones de los actuales Paraguay, Argentina, Uruguay y partes de Bolivia, Brasil y Chile. Su estrecha vinculación entre sí en torno a la persona del Superior residente en Candelaria, les dio fisonomía de Estado nacional con Economía dirigida, y allí donde se conciliaba la propiedad privada y la colectiva, se dio un fuerte impulso demográfico, ...

La revolució espanyola el 1868

Imatge
  A Espanya no va pasar res en el segle XIX fins la Gloriosa de 1868. ¿Per què no abans, com a tota Europa? No es va donar el 48 perquè Mendizàbal i Cortina no van voler utilitzar les armes alhora que Narvàez, amb la seva energia i intuïció va aixafar els cops amb singular destreça, sent el 26 de març a Madrid, Barcelona i València i el 13 a Sevilla. La fama de Narvàez es va fer europea i Donoso Cortés va fer un discurs (4 gener 1849) sobre la Dictadura que a Alemanya es té com a símbol de la contrarrevolució.   Isabel II En el 68 se destronaba a Isabel II, se implantaban regímenes como la Monarquía democrática, el sufragio universal y la República federalista y destacó la actuación de personas e ideas que hicieron irreversible el cambio y, aunque al régimen del 74 se le llamó "Restauración", sólo lo merece por lo dinástico.   Coincidieron tres cosas: 1º- En lo político el partido moderado y otros dinásticos querían ocupar el poder pero estaban vacíos de contenido i...

IMPULS ECOLÒGIC AL TERCER MIL.LENNI

Imatge
Déu parla a través de les coses creades.   El parlar de Déu als homes no sempre ha sigut en directe, sense intermediaris, de manera immediata, sinò que s’ha complementat amb una altra manera de manifestar-se indirectament, de manera mediata, a través de. En tots dos casos ha sigut per comunicar un contingut tant sobrenatural com natural. Generalment la Revelació sobrenatural arriba als homes a través d’altres homes escogits per Déu mateix però la natural està patent a tots a través de les coses creades per Ell que ofereixen raons suficients ja que existeix sempre una proporció i semblança entre els efectes i les seves causes. Està inscrita a l’ordre mateix de la creació i és perceptible a tot èsser inteligent.   Juan Pablo II dejaba escrito que “precisamente razonando sobre la Naturaleza se puede llegar hasta el Creador (…) Se reconoce así un primer paso de la Revelación divina, constituido por el maravilloso “libro de la Naturaleza”, con cuya lectura, mediante los instrum...

Algunes iniciatives ideològiques

Imatge
    Al segle XIX, com a reacció cristiana francesa contra el racionalisme, que afirma el paper exclusiu de la raó humana com la cosa vàlida per la certesa, van brotar el Fideísme i el Tradicionalisme que no són dos sistemes complets. El Concili Vaticà I volia aclarir les coses.   El Fideísmo no tiene claro qué es la fe y sus defensores eran en su mayoría conversos que habían leído la Biblia. Luis Eugenio Mª Bautaín (el líder), Isidoro Goschler, Teodoro de Ratisbona, Julio Laval, Adolfo Carl, etc., no aceptaban como válidos los clásicos argumentos racionales apologéticos para demostrar la existencia de Dios pues, para ellos, la razón carece de absoluta certeza. Los milagros y las profecías no sirven para demostrar la divinidad de la Revelación. Pero antes de escribirse la Biblia había una revelación no escrita sino oral, hablada, que llegaba a todas partes. Para el fideísta la fe llega con la fusión del dato revelado y el deseo innato de verdad y con fe estamos en el...